Idioma [ Castellano  |  English ]

LA FIA-FAIA EL RETORN DE LA MÀGIA NADALENCA


La Fia-faia és la festa que dóna entrada al Nadal a les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. La vigília de Nadal, en el punt del capvespre, cada una de les dues poblacions encén una foguera a la muntanya, en un turó amb vistes a la posta del sol, des d’allà el foc és transportat al centre del poble per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna, que alguns anys pot acompanyar la neu. Els portadors són rebuts amb joia a cada població, i en arribar reparteixen el foc a la resta de fallaires.
 
 
 
S’inicia aleshores la crema general, acompanyada amb cants molt breus: "Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia", i d’una música que resumeix els antics cants, el crepitar de les faies i l’alegria nadalenca. Quan les torxes queden curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la que solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de joc i de ball.
 

 

 

 
 

Ajuntament de
Sant Julià de Cerdanyola


 
 
La festa a la Vila de Bagà pren un aire espectacular amb més de dues-centes torxes que conflueixen a la plaça porxada. A Sant Julià de Cerdanyola la baixada de faies és gairebé general, i el foc de la plaça, amb “l’endreça” es mantindrà tota la nit.
 

Les faies poden tenir una llargada superior als dos metres, es fan amb una herba de tija alta, popularment faia, que es recull entre feixes i costes. La seva confecció requereix traça, o de vegades art.

 
La Fia-faia és una festa ancestral que prové del culte al sol pràcticament generalitzat en les antigues religions de base agrària, aquest culte girava sobretot en torn als solsticis, antigament el 24 de juny i el 24 de desembre. L’Església en expandir-se per l’antic territori de l’Imperi Romà integrà força elements dels cultes anteriors, cristianitzant-los. El solstici d’estiu es va veure convertit en la diada de Sant Joan, i el d’hivern en el Nadal. La progressiva importància del Nadal cristià ha ofegat els ritus anteriors, sols se’n mantenen algunes reminiscències, el tió en seria una de ben estesa, la Fia-faia una altra molt més minoritària. El Nadal, una festa casolana en que la gent no viatjava gaire, va permetre que la Fia-faia restés oculta a les altes valls del Llobregat i pràcticament desconeguda fora del seu terme.
 
 
La Fia-faia és màgica en si mateixa, pel que representa: una pregària al sol per a que la seva llum al llarg del dia torni a créixer, i poc a poc recuperi l’esplendor de l’estiu, també per un conjunt d’altres significacions que al llarg dels segles s’han anat oblidant: protecció de la comunitat, de la família, fertilitat de la terra, etc.
 
 
I finalment és una festa única perquè de ser un culte generalitzat s’ha convertit en un ritus extremadament rar, en tot el Pirineu sols es conserva a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Es mantenen festes amb alguna similitud a altres llocs d’Europa.
 
 
Enguany, quan arribi la nit més llarga de l’any, els fallaires de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola aturarem novament l’avenç de la foscor, tornarem a aconseguir que la durada del sol al firmament creixi de nou dia a dia. Si hi veniu sereu espectadors d’un ritus excepcional que en la seva essència no ha canviat en molts segles i que els baganesos i cerdanyolencs volem compartir amb vosaltres.
 
 
La Fia-faia, per la seva excepcionalitat ha estat reconeguda com a Festa Nacional d’Interès Popular.

Xavier Pedrals i Costa


Més informació a www.fiafaia.com